Videos

LA QUADRA

NETEJA DEL CAVALL

NETEJA DELS CASCOS

COLOCACIÓ DE PROTECTORS

Dieta i alimentació del cavall

Dieta del cavall

 Aliments naturals i aliments industrials.

D’aliments naturals trobem:    -Farratge,herba tallada, secaa I premsada en bales.

                                                      -Pinsos

 Altres aliments

·         Pa ,fruita, pastanagues, sucre….Normalment com a premi.

·         Aigua de 20 a 40 litres diaris i sempre a disposició del cavall

·         Vitamines i minerals per aportacions nutritives extres, sobretot als joves i a les eugues en lactància

Ració d’un cavall de mida mitjana

v  Cavall treballant: 5 o 6 kg  d’aliments concentrats + 5o6 kg d’herba

  v  Cavall en descans :4 d’aliments concentrats + 4 d’herba

 Ordre dels aliments

Aigua

Herba

Aliments concentrats

Aigua

Distribució del menjar

3 racions diaries com a mínim ( 7h/12/18)

El menjar principal és el sopar

Regles bàsiques

        Aigua límpida

·         Alimentar poc i varies vegades

·         Alimentar segons les necessitats

·         No  abans de l’exercici

·         Mantenir un horari

·         Aliments bons i de qualitat

·         Introduir canvis gradual-ment

·         Alimentar amb farratge

·         Donar  de beure abans de menjar

·         Mantenir nets abeujadors i menjadors

·         Desparàsitar amb regularitat

Higiene del cavall

Com ja vam comentar en un dels posts anteriors els utensilis per la neteja del cavall són: la rasqueta, el raspall dur/fi, la rasqueta per al fang i la pinta.

Per fer una neteja més a fons dels cascos utilitzarem: Limpia cascos, assecador i pinzell per als cascos.

Raspallar és bo per a la salut del cavall, treu brutícia i el suor. S’ha de raspallar diàriament.

·         Raons del raspallat:  -Afavoreix la salut

                                      -Elimina impureses

                                      -Es crea un vincle d’unió 

                                      -Millora el to muscular.

                                      -Estimula la circulació sanguínia

                                      -Prevenció de malalties.

Comportament del cavall

COMPORTAMENT DEL CAVALL

Són grups d’animals que viuen en manada, així es troben més tranquilsi segurs. Tenen l’instint de mantenir-se junts. Les manades solen estar compostes per 12 eugues i 1 cavall.

Quan  mengen es mantenen a certa distància per poder reaccionar. Nomé estàn segurs quan tenen espai per fugir dels depredadors. Per això quan un fa  un gest que surt de la normalitat, tots tendeixen a imitar-ho.

Hem d’anar amb precaució sempre, encara que el caval hagi estat domat, pot espantar-se  ser perillós.

ASPECTES PER EL CUAL UN CAVALL LLUITA :

-Per protegir-se

-Per alimentar-se

-Per reproduir-se

ASPECTES PER DETECTAR LA SALUD DEL CAVALL:

- Si està alerta i perceptiu

-Si tenen ganes de menjar

-Si presenten  ganes de moure’s

-Si  tenen ganes de procrear i reproduir-se

-Si tenen aquest aspecte és bo , vol dir que el cavall esta bé

SIGNES EXTERNES PER SABER L’ESTAT D’ÀNIM

ü  Orelles i ulls

ü  Silueta

ü  La musculatura

ü  Si fa sorolls:    -Si són suaus, detonen alegria

                             -Si són renills, detonen excitació, plaer o expectació

                             -Si són curts, detonen protesta

ALTRES SIGNES EXTERNS QUE ENS PODEN INFORMAR DE L'ESTAT D'ÀNIM DE L'ANIMAL

CONTENT: llavi superior per sobra del inferior, orelles relaxades  tendeixen a inclinar-se per els costats, ulls dolços i solen donar salts d’alegria

ATENT: orelles cap endavant i aixecades en paral·lel. Dilata el nas i el llavi superioir comença a moure’s. Aixeca i mou la cua.

ESPANTAT: orelles cap enrere, ulls molt oberts que sembla que li acabaran sortint, cola entre les cames i coll molt estirat cap amunt.

SOMNOLENT: orelles cauen pesadament cap els costats ,baixa el cap , ells tancats, cua caiguda

NERVIÓS: acorta el pas. Cap cap enrere com les orelles i ulls molts importants.

AMENAZADOR: orelles planes i cap enrere, ensenya dents , i pot aixecar alguna extremitat per advertir. SI UN CAVALL ES SENT AMENAÇAT POT DONAR PATADES  I MOSEGAR

La pell i els òrgans dels sentits

LA PELL

·         És la capa externa que recobreix a els animals.

·         La seva funció és  separar i protegir  l’organisme de el  entorn.

·         En la pell trobem una multitud d’òrgans dels sentits, en especial els tàctils.

·         Permet la termoregulació, permetent al cavall que mantingui una temperatura constant mitjançant la regulació de la sang i la producció del suor.

·         La pell és relativament gruixuda i presenta estructures:

1.       Els pèls són importants per a la regulació tèrmica i determina el color de la capa.

2.       Les glàndules sudorípares, produeixen suor

3.       Les glàndules cebàcies, produeixen grasa que impermeabilitza la pell i fa que no penetri res a les capes més internes

4.       Presenta pèls més gruixuts i llargs anomenats cerdes.

ÒRGANS DEL SENTITS

Os parlarems dels òrgans dels sentits segons el nombre d’importància:

  

          1.       Olfacte:  S’ha anat desenvolupant  durant molts anys. Presenten el ‘llavi corb’ que permet                                    que el  cavall pugui realitzar un estudi més

detallat de l’olor

          2.       Oïda:   -Escolten més sorolls i des de més distància que les persones.

                        -La mobilitat de les orelles els permet captar sons amb més eficàcia.

                        - Hem d’evitar líquids i cossos estranys dins l’orella per evitar infeccions, ja                                           que és difícil netejar-les per la seva verticalitat

                        -Presenten una gran memòria acústica

           3.       Vista:  -Presenten una gran capacitat visual encara que mediocre

                              -Prefereixen una llum difusa, ja que el brillantor els molesta.

                        -Veuen igual per totes les parts de l’ull perquè no focalitzen

                        - No distingeixen els colors, només el verd i el groc.

           4.       Tacte

Aparells i sistemes del cavall

ESQUELET

 Son ossos que s’uneixen entre si , per les articulacions mitjançant  els lligaments,    

 ( no tenen clavícula i tenen un sol dit )

SISTEMA MUSCULAR

 Està constituït per una multitud de  músculs que han de contraure’s per produir el moviment .

·         Hi ha 2 tipus  de contracció: la voluntària i la involuntària igual que en el sistema muscular del cos humà.

Cal marcar la importància dels tendons flexors dels dits, que es troben en la cara posterior de la canya. Quan un tendó pateix un sobreesforç o treballa en estat de fatiga, es pot produir una ruptura fibril·lar (tendinitis), per altre banda si l’afecta al lligament pairà una destintis.

APARELL CIRCULATORI

 L’aparell circulatori te com a objectiu transportar les substàncies orgàniques (nutrients, oxigen...) a les cèl·lules, i a més, recollir residus.

Característiques diferencials d’aquest aparell: presenta un sistema valvular a les venes de les extremitats que impedeix que la sang retorni, així s’afavoreix la circulació.

APARELL URINARI

Aquest aparell te com a missió filtrar sang per eliminar els residus tòxics  com a conseqüència de l’activitat dels diferents organismes i sistemes del cos.

Esta format per :

- ronyons

- uretra ,

- urèter

- bufeta orinaria

APARELL REPRODUCTOR

 En els cavalls el període de gestació dura 11 mesos.

Els cavalls son animals que pareixen amb molt facilitat si els comparem amb d’altres animals, solen tenir una cria.

És freqüent la castració dels mascles per facilitar el seu maneig i impedir interferències en la doma. Aquesta operació és senzilla i de poc risc, però preferible de jove.

SISTEMA NEUROENDOQUINO

 És la unió del sistema nerviós i del sistema endocrí.

Aquest sistema s’encarrega de dues funcions:

-De la coordinació dels moviments mitjançant impulsos nerviosos, corresponent al sistema nerviós

-Produeix substancies químiques, hormones, la funció de les quals és permetre el bon funcionament dels altres sistemes i aparells, corresponent al sistema endocrí.

APARELL RESPIRATORI

La funció d’aquest aparell  és proveir oxigen a l’organisme i eliminar el Co2.

Aquest aparell, especialment en els cavalls és de gran capacitat però alhora és molt sensible. És per això tan important que estigui ben net el seu box, ben ventilat  i amb renovació d’aire.

Per que no quedi afectat l’aparell respiratori dels cavalls  haurem de seguir aquests consells:

-Prevenir malalties respiratòries

-Mantenir el cavall en un ambient sà des del punt de vista de puresa d’aire

- Portar una adequada programació de vacunes

EL CASC DEL CAVALL

Està compost d'una substància semblant a la ungla de l'home, la qual cosa el protegeix del desgast fins a una quarta part del pes de l'animal. És una substància inert composta en gran part de queratina segregada pel corion coronari, el seu creixement va des dels 0,5 cm. mensuals. Es nodreix per les làmines sensitives, que són estructures foliformes que recobreixen el coixí i que uneixen el casc a l'os entrellaçant amb unes fulles semblants situades a les làmines insensitivas del casc.

Està format en el seu exterior d'una substància còrnia dins de la qual es troben ossos naviculars i coixí, coixinet digital, cartílags laterals, articulació coronopedal, nervis i vasos sanguinis.

La capa interna es forma amb la tapa, palma, cadenats i ranilla; a causa del constant creixement, reemplaça la superfície que perd a causa del desgast natural.

capes i pelatges dels cavalls

Capa: coloració exterior del cavall, combinació dels colors de la pell i el péls que la cobreixen. Trobarem dues pigmentacions: el negre i el marró.

Depenen de la combinació i quantitat de pigment a les cel·lules trobarem una amplia gama de colors.

Punt de vista genètic:

-          Colors basics, combinació dels gens bàsics.

-          Colors modificats, gens que actuen als gens bàsics. La modificació pot ser per dilusió o aclariment del color, per barreja homogènia amb pèls blancs i per incorporació de pèls blancs formant taques homogènies.

Colors Bàsics

Capa simple negra

Ø  Pell negra, pèls negre i ulls foscos

Ø  Hi ha castanys molt foscos considerats negres

Ø  La majoria es despinten pel sol

Ø  Variants: negre brillant, negre opac, negre mate.

Capa simple alatzana

Ø  Pèls vermells, pell negre, ulls negres fosc.

Ø  Crin i cua més clares però no negre

Ø  Variants: alatzan clar, ordinari, fosc i daurat

Capa compost castany

Ø  Pèls vermells o marrons, pell negre, ulls foscos.

Ø  Crin, cua i potes sempre negres.

Ø  És el color més abundant

Ø  Variants: castany clar, fosc i ordinari.

Colors modificats

Modificats per dilució o aclariment del color.

1.   1    Isabel·la: 

- Capa alatzana de pèls groc clar

- crin i cua més fosques

-Ratlla dorsal vermell fosc, no negre
-Variants:  clar, fosc i daurat.

2.     2  Palomino:

-Pèls daurats amb crin i cua rosses-blanques

- Poden tenir ratlla de mul

3.      3 Bai

-Dilució simple del castany clar

-Pèls grocs o marró clar

-Potes, cua i crin de color negre

-Presenta ratlla de mul

-Variants: Clar, fosc o ordinari

4.     4  Café amb llet:

-Dilució doble de l’alatzà

-Anomenat albí erròniament

- Blanc cremós amb ulls molts clars.

5.      5 Perlí:

-Dilució doble del castany

-Blanc marfil amb extremitats lleugerament més fosques

6.    6   Ratoner-gris:

        -Doble dilució del negre

         -Pèls de base fosca

         - to blavós o groguenc, sense pels blancs

Modificats per mescla homogènia amb pèls blancs

1.     1  Peixard:

-Qualsevol distribució de taques sobre el cos

-Panxa tacada de blanc

-Pell negre i ulls foscos

2.    2   Ruà:

-Pèls blancs sobre la capa

-Els pèls blancs escassegen al cap. Cua i crin negra

- Pell negre i ulls foscos

3.      3 Tord:

-Barreja progressiva de pèls blancs amb qualsevol bàsic de capa

-Pèls blancs més qualsevol color de fons

-Pell negre i ulls foscos

Parts del cos del cavall

Espatlla, rabassa, braç, pit, aixella, antebraç, grnoll, canya, garreta, trovador, corona,casc, colze, call, tendons flexors, esperó, cinglera, prepuci, greixent, garró, camma, cuixa, illada, vientre, costellant, creu, dors, llom, gropa, natja i cua.